PEL·LÍCULES
The boy who harnessed the wind (2019). Pel·lícula basada en les memòries de William Kamkwamba, enginyer i inventor de Malawi, un país al sud-est del continent africà afectat per la sequera. Kamkwamba va deixar els estudis quan era adolescent perquè la família no els podia pagar. Tot i això, era molt curiós i va aprendre de forma autodidacta. Va investigar com construir un molí de vent per generar electricitat i activar una bomba d'aigua per ajudar la comunitat a obtenir aigua i regar els cultius.
Erin Brockovich (2000). Dirigida per Steven Soderbergh, la pel·lícula es basa en la història real d'Erin Brockovich, una dona que va descobrir com l'empresa energètica Pacific Gas & Electric Company (PG&E) va estar contaminant durant anys les aigües subterrànies d'un comtat al sud de Califòrnia. Les tècniques utilitzades per PG&E eren il·legals i van provocar greus malalties als veïns de la zona, que feien servir l'aigua per banyar-se, cuinar o fins i tot beure-la. L’empresa va haver de pagar una indemnització milionària. Gràcies a la pel·lícula, que li va valer un Òscar, un Globus d'Or i un Bafta a Millor Actriu, a Julia Roberts. La veritable Erin Brockovich es va convertir en una personalitat reconeguda i actualment treballa com a consultora per a Girardi & Keese dedicada a causes ambientals.
También la lluvia (2010). Sebastián (Gael García Bernal) i Costa (Luis Tosar) són el director i productor d'una pel·lícula sobre Colom i el descobriment d'Amèrica. Per abaratir costos decideixen viatjar a Bolívia, el país més pobre de Sud-amèrica i rodar a Cochabamba. L'any 2000 el govern Bolivià va privatitzar el servei d'aigües de la ciutat, fet que va originar grans protestes i una forta repressió en el que es va denominar la Guerra Boliviana de l'aigua. Les manifestacions van aconseguir que la gestió de l'aigua tornés a ser pública, però avui dia molts bolivians encara tenen problemes per accedir a l'aigua potable.
Rango (2011). Què fa un camaleó perdut al desert? Doncs buscar aigua. Aquesta pel·lícula d'animació explica la història d'un camaleó mascota que escapa del món domèstic i s'endinsa a l'àrid desert amb ganes d'esdevenir un heroi. El protagonista coneixerà altres animals que pateixen la sequera del desert i viurà mil aventures per tornar l’aigua a un poble on cada gota val un tresor. Per mitjà del carisma i la creativitat del personatge, es mostren al públic les dificultats i els riscos que representa la manca d'aigua. Guanyadora de l'Òscar a la Millor Pel·lícula d'Animació.
Dark waters (2019). Pel·lícula dirigida per Todd Haynes, basada en el cas real que va portar davant la justícia Robert Bilott, un advocat ambientalista, protagonitzat per Mark Ruffalo. L'advocat, el bufet del qual defensa empreses de productes químics, arrisca la seva carrera per destapar un pla d'abocament de residus tòxics de l'empresa Dupont en el desenvolupament del tefló, cosa que connecta un nombre creixent de morts i malalties amb una de les corporacions més grans del món a Parkersburg, Virginia Occidental.
Beasts of the Southern Wild (2012). “L'univers sencer depèn que tot encaixi bé. Si es trenca una peça, encara que sigui la més petita, es trencarà tot l'univers”, diu la protagonista d'aquesta pel·lícula dirigida per Benh Zeitlin. La cinta explica la història de Hushpuppy, una nena que viu en una illa recòndita envoltada d'aigua amb el seu pare. De cop i volta, una gran tempesta inunda la població i Hushpuppy i la comunitat hauran d'aprendre a sobreviure. L'illa on viuen està inspirada en algunes localitats de Louisiana, zona amenaçada per huracans i la pujada del nivell de l'aigua, esdeveniments que, segons els experts, seran cada cop més freqüents a causa de l'escalfament global.
The day after tomorrow (2004). Dirigida per Roland Emmerich, es basa en el llibre The Coming Global Superstorm d'Art Bell i Whitley Strieber, i relata els efectes climàtics catastròfics després de la interrupció del corrent de l'Oceà Atlàntic Nord, en una sèrie d'esdeveniments climàtics extrems que marquen el començament del refredament global i condueixen a una nova era de gel.
A Civil Action (1998). Dirigida per Steven Zaillian i basada en el llibre homònim de Jonathan Harr, mostra el procés judicial que vuit famílies de Wobum, Massachusetts, emprenen contra dues poderoses corporacions, a qui acusen d'haver contaminat l'aigua del poble amb residus químics i d’haver causat la mort per leucèmia dels seus fills. Un advocat especialitzat en lesions, protagonitzat per John Travolta, es fa càrrec del cas. Està basada en fets reals.
DOCUMENTALS
La soif du monde (2012). Aquest documental, escrit pel famós fotògraf i activista pel medi ambient Yann-Arthus Bertrand, analitza diferents problemes relacionats amb l'accés a l'aigua. Kenya, Congo, Cambodja, Palestina, Senegal o Xina són alguns dels llocs que visita, descobrint els seus problemes al voltant de l'aigua, des de la seva contaminació, el posterior consum i els efectes en la salut, fins a la seva escassa o nul·la presència a determinades regions del món. La pel·lícula també mostra quines mesures s'han adoptat per intentar solucionar-ho.
A Plastic Ocean (2019). El documental mostra els efectes devastadors de la contaminació del plàstic als nostres oceans. Durant quatre anys, un equip de productors, especialistes i científics al comandament del director Craig Leeson, va estudiar i gravar les greus conseqüències ambientals de l'ús abusiu i irresponsable que els humans fem d'aquest material. Des de petit, el somni de Craig era estudiar les balenes blaves. Però quan finalment va poder complir aquest somni es va trobar amb un obstacle: l'ambient on trobaria les balenes no era pur, sinó que estava ple de plàstic. Així es va sumar a la causa de fer una pel·lícula que fes visible la problemàtica.
A world without wàter (2006). Un documental sobre els problemes relacionats amb males pràctiques en la privatització del proveïment d’aigua, principalment l’imposat pel Banc Mundial a països en vies de desenvolupament. El documental fa un viatge per tot el món, aturant-se a ciutats com El Alto, a Bolívia, on Suez, a través de la seva filial, Aguas de Ilimani, abasta el 90% de la ciutat però deixa sense la possibilitat de connectar-se a 208.000 persones pels preus elevats. La situació és tan flagrant que les autoritats locals recomanen la connexió il·legal dels seus habitants. Una cosa semblant va passar a la ciutat més poblada de Tanzània, Dar es Salaam, on l'aigua pública es va privatitzar. Els talls d'aigua van augmentar i el preu va pujar de manera que una factura costava ¼ del sou mitjà.
Brave blue world (2020). L'escassetat d’aquest líquid vital és la gran protagonista d'aquest documental en què s'aborden les possibles respostes de la tecnologia per crear un futur sostenible per a l'aigua, i en què s'exploren innovacions en cinc continents, des de la reutilització a la generació de energia. La proposta parteix de la premissa que a l'any 2040 la majoria de la població no tindrà accés a l'aigua.
Flow (2008). “Com un grapat de corporacions ens roben l'aigua”. Aquest és el subtítol que apareix al cartell de la pel·lícula i en resumeix molt bé el contingut. Al documental es parla de la privatització de l'aigua en molts llocs del món, i no només dels serveis de distribució, sinó. en alguns casos. del recurs en si. Va ser exposada a la seu de les Nacions Unides per conscienciar els seus representants dels problemes relacionats amb l'aigua que hi ha al món i de la necessitat de protegir la població dels interessos econòmics d'uns quants.
Tapped (2009). La indústria de les aigües embotellades està cada cop més en auge, és un negoci que a nivell planetari s'estima en 800 mil milions de dòlars. Als Estats Units, el consum d'aigua embotellada és un gran problema: es consumeixen 80 milions d'ampolles d'aigua diàries, el 80% de les quals no es reciclen (la mitjana mundial és del 50%). Aquest problema se suma a nombrosos casos en què empreses embotelladores exploten fonts d'aigua naturals fins gairebé el seu esgotament, sense ni tan sols pagar-la.
Cadillac Desert: Mulholland's Dream (1997). El documental mostra la història de transformació increïble de la ciutat de Los Angeles a partir de l'aigua. Los Angeles va passar de ser una petita ciutat sense importància al segle XIX a la major ciutat dels Estats Units, per la visió que va tenir William Mulholland, a la dècada de 1910, de construir un aqüeducte travessant Califòrnia. En aquest primer capítol de la sèrie, Cadillac Dessert (basada en la novel·la del mateix nom) explica la increïble història de com l'avarícia, l'especulació, el malbaratament i la manca de conscienciació mediambiental van fer de la ciutat de Los Angeles el que és avui, i la Vall de San Fernando, el productor agrícola més gran del país. Amb una ciutat cada cop més gran, enmig d'un desert sense recursos, les obres d'enginyeria van convertir el desert en fèrtil, a canvi de convertir els territoris des d'on portaven l'aigua en deserts. Amb els testimonis de descendents de William Mulholland, experts en el tema i opositors que van patir les conseqüències nefastes d’aquestes mesures, es construeix una de les més fascinants històries de transformació d'un territori gràcies a l'aigua.
