Dunes del Namib (Namíbia)
El desert del Namib s'estén 2000 km al llarg de tota la costa de Namíbia i és considerat el desert més antic del món. En llengua nama, el seu nom significa «enorme». Amb més de 50 milions de quilòmetres quadrats, els deserts ocupen gairebé un terç de la superfície terrestre. Els processos d'erosió són factors molt importants en la formació del paisatge desèrtic. Segons el grau d'erosió, els deserts presenten diferents tipus de sòls. Els deserts sorrencs estan compostos principalment de sorra que, per acció dels vents, forma les dunes. Els deserts pedregosos o rocosos estan constituïts per roques o còdols. També es consideren deserts els territoris situats en climes més freds, com ara l'àrtic o la tundra. El 53% dels deserts del planeta són càlids, i el 47% restant són deserts freds.
En aquests entorns àrids i hostils, l'aigua és un recurs escàs i preciós que exerceix un paper limitant per a la vida. Els deserts solen caracteritzar-se per la baixa precipitació pluvial, altes temperatures i una evaporació ràpida. Tot i aquestes condicions desafiadores, l'aigua persisteix en formes diverses. Als oasis, l'aigua subterrània emergeix a la superfície i proporciona refugi i suport a una gran varietat de plantes i animals. Ocasionalment, les pluges esporàdiques poden omplir temporalment els llits de rius secs i wadis, creant oportunitats per a la vegetació i la vida silvestre.
“ Els deserts reben menys de 250 mm de pluja a l’any
— Nacions Unides
